Qui som

L’equip

L’associació Eines Esport

L’Associació Eines per l’esport és una associació sense ànim de lucre nascuda del centre de rehabilitació de drogodependències Eines Centre d’Addiccions fundat l’any 2011 a Sant Cugat del Vallès.

Compta amb un equip de professionals especialistes, molts dels quals són persones que han patit la malaltia de l’addicció, que posteriorment s’han rehabilitat i format per a ajudar a altres persones en la mateixa situació.

La pràctica esportiva és indispensable en la rehabilitació, ja que influeix en molts factors tant físics i biològics com psicològics.

L’objectiu d’aquest 2017 és potenciar la pràctica esportiva per complementar el procés de rehabilitació d’una persona drogodependent. Per això volem utilitzar els esdeveniments esportius com a eina per a la recuperació dels nostres pacients.

 

Veure la Web de l’associació

Alex Florensa

Un “recuperapersones”

 

Durant els anys foscos i plens de mentides, el meu amic era com una peça de puzle que no encaixa enlloc.

Incomprès per la família i lluny dels amics, que avançaven en les seves vides, el meu amic, solitari, s’aïllava en un racó de casa i sempre acompanyat de l’única que el segui a tot arreu: ella: l’ampolla. I sense poder-ho evitar compartien qualsevol moment del dia… i també de la nit. Amb llàgrimes als ulls, reconeixia que ella s’havia convertit inesperadament en l’amor de la seva vida. Pensava en ella, mentia per ella, feia mal a qui l’estimaven per ella, i en els moments especials: alegres o tristos, sempre els passava amb ella. Només ella.

Com qualsevol amor obsessiu, la relació es va trencar. Era 1 d’agost de 2007. El meu amic, ja malalt, va ingressar per aprendre a viure sense ella i recuperar la  vida. Una vida que ella, sense pietat, l’havia pres.

Les parets del despatx de la doctora van ser testimonis de les moltes emocions contingudes que van viure durant la primera visita els pares del meu amic. Conscients de la magnitud de la malaltia del seu fill i del possible desenllaç van deixar-lo allà, amb la sensació que l’abandonaven. Se’ls havia comunicat que el tractament seria molt llarg i que ells havien de mantenir-se al marge i seguir les instruccions de la doctora i dels terapeutes.

El meu amic, el protagonista i motiu de tant dolor no sentia més que la necessitat de retrobar-se amb ella, i sentia ràbia al pensar que en la seva nova vasa, allò seria impossible.

Tres anys de lluita i de soledat, però també de superació, de nous costums, de trobar-se a ell mateix, de petits èxits. Tres anys de treball intens de la voluntat de recuperar-se. I avui, 17 de juny de 2018, el meu amic és el meu marit i el pare dels meus fills, i com va dir el Pedro (un d’ells), ara és un “recuperapersones” que fa conferències a les escoles de Catalunya sobre les addiccions, és el director del Centre Eines que tracta qualsevol addicció i que, a través de l’esport, fa que moltes persones, com ell, tinguin noves il·lusions i nous reptes.

L’esport, com la rehabilitació de les addiccions, és constància, resistència, és un treball dur i de fons, però que produeix una gran recompensa i molta felicitat

I jo, vull fer un agraïment molt especial a totes aquelles persones que com el meu amic: l’Àlex Florensa, dediquen la seva vida a ser “recuperapersones”.

 

Gràcies de tot cor

 

Marta Peró